

L'AFERRAMENT
Masferrer i Munar, l'any 2003, van publicar un article on explicaven que el nadó, quan arriba al món, ve proveït d'una base genètica i unes competències pròpies. Altrament, afegien que mitjançant la interacció del nadó amb l'entorn, s'anava configurant la personalitat d'aquest. I remarcaven que, l'evolució d'aquest petit ésser, depenia en gran part de la relació afectiva entre el bebè i els seus progenitors (o figures equivalents). En el post d'avui ens centrarem en aquesta relació pare/mare/fill. D'acord amb Masferrer i Munar, l'aferrament és "el vincle afectiu que satisfà les necessitats d'afecte del bebè, li atorga protecció, cura i constitueix la base per al seu desenvolupament".
El teòric pioner en teoria d'aferrament des de la perspectiva de la psicologia del desenvolupament fou John Bowlby, que va definir per primera vegada l'aferrament com "la conducta que redueix la distància de les persones o objectes que subministrarien protecció". Ell fou un psicòleg i psiquiatre britànic, que va iniciar el seu interès per aquesta teoria, quan va estudiar a nens que creixien en els orfenats.´
CARACTERÍSTIQUES DE L'AFERRAMENT
TIPUS D'AFERRAMENT

1. Aferrament segur: caracteritzat per la incondicionalitat, ja que l'individu té la confiança de la disponibilitat, comprensió i ajuda de les figures davant de situacions que ho requereixi. Capaç d'expressar una alta gamma de sentiments/emocions. Acceptació d'un mateix i sentiments de pertinença. Els nens amb aferrament segur tenen ganes d'explorar i interaccionar amb els que els envolta, són actius i confiats.
Els pares/mares solen ser persones atentes i que responen a les necessitats del nen.(Gago, 2014).
Els pares/mares no sempre estan disponibles i solen potenciar les separacions i amenaces d'abandó com a mitjà de control del nen (Gago, 2014).
...com es pot manifestar això amb l'adult?
