Discapacitat intel·lectual: canvi de paradigme//Discapacidad intelectual: cambio de paradigma

11.01.2021
Durant el meu breu pas com a psicòloga al TAC Osona (Sant Tomàs), vam fer alguna formació de D.I. Aquí us deixo una breu pinzellada sobre un tema que a mi, personalment, em sembla molt interessant: la comprensió de la discapacitat des d'un nou enfoc...nova manera de comprendre el trastorn.

QUÈ ÉS?

Segons l'associació americana de Discapacitats Intel·lectuals i del Desenvolupament (AAIDD)... "La DI és una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, expressada en habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques" (Adam-Alcocer & Giné, 2013; Navas, Verdugo & Gómez, 2008; Thompson et al., 2010).

Hi ha d'haver tres criteris diagnòstics per la classificació de la discapacitat intel·lectual:

  • Funcionament intel·lectual:  És una capacitat mental que inclou el raonar, resoldre problemes, comprendre idees complexes,... i aprendre de l'experiència. Es mesura a través del quocient intel•lectual també anomenat QI (índex que mesura l'edat cronològica amb l'edat mental, proporcionant un índex de desenvolupament intel•lectual). Per la seva estimació s'utilitzen una sèrie d'instruments. El més difós, el WAIS. En les persones diagnosticades amb DI observem un estat particular de funcionament intel·lectual
  • Conducta adaptativa
  • Edat d'inici

CLASSIFICACIÓ DE DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL


La discapacitat intel·lectual (DI), avui dia es classificada com a trastorn específic del desenvolupament i dèficit cognitiu,

TRASTORN DEL DESENVOLUPAMENT

  • La deficiència de la conducta d'adaptació i el funcionament intel·lectual per sota de la mitjana, han de manifestar-se durant el període de desenvolupament quan l'entorn físic, social i cultural on es viu suposen una limitació substancial pel seu funcionament.
  • La discapacitat intel·lectual és un trastorn del desenvolupament i per tant s'origina abans dels 18 anys.

CANVI DE PARADIGME

Fins fa poc, d'acord amb Schalock (2012), la discapacitat intel·lectual s'anomenava retard mental, i aquest, anava molt més centrat en la disfuncionalitat de la persona.

Actualment la DI és entesa com a una condició del funcionament multidimensional, resultat de la interacció de la persona i l'ambient, i doncs, ja no es considera la discapacitat com un tret inamovible i invariable de la persona.

Què implica aquest canvi? El focus d'atenció ja no estarà en tot allò que la persona no sap/no pot fer sinó en TOT ALLÒ QUE LA PERSONA POT ARRIBAR A FER, i l'important serà saber que podem fer per ajudar-la.

El que serà principal davant de persones amb aquest diagnòstic és identificar totes aquelles necessitats de suport que necessitin al llarg de la seva vida per a poder tenir una qualitat de vida.Deixem enrere la mirada negativa, i potenciarem tot allò que la persona SI pot fer. Aquí els monitors tenen un paper clau!!!  (Adam-Alcocer & Giné, 2013). 

Cal potenciar els punts forts i donar suport als punts febles!!!  

NOU CONCEPTE: CONDUCTA ADAPTATIVA

Altrament, tal com s'observa en la definició de la AAIDD, la conducta adaptativa passa a ser una part molt important de la DI.

D'acord amb Font (2004) aquesta es podria definir com a un constructe dinàmic, influenciat per les normes culturals i les expectatives que la societat té en relació amb l'edat, és a dir, totes aquelles habilitats que són necessàries per a una bona adaptació i pel funcionament independents de la persona i la seva responsabilitat social en comparació amb el grup normatiu. 

La conducta adaptativa és el conjunt d'habilitats pràctiques i socials que han d'aprendre les persones per poder funcionar en la seva vida diària 

NOU CONCEPTE: ELS SUPORTS

Són recursos i estratègies que poden ajudar a millorar els resultats personals...Actuen per disminuir les discrepàncies entre la persona i les exigències del seu entorn.

  • S'han de donar primer dins de la xarxa natural--> desprès dins la xarxa de "seguretat" formada pels professionals
  • Individualitzats
  • S'han d'oferirde forma flexible



CAUSES

PREVALENÇA

Segons les dades recollides per l'IMSERSO a les Comunitats Autònomes, a finals de 2015 hi havia a Espanya un total de 268.633 persones amb una discapacitat intel•lectual reconeguda (amb grau igual o superior a l'33%).

Això suposa un 9% del total de persones amb discapacitat reconeguda a Espanya.

De totes aquestes persones amb

discapacitat intel·lectual, 154.208 són homes (57,4%) i 114.422 dones (42.5%)

Per trams d'edat, aquestes persones es distribueixen de la següent manera:

  • De 0 a 17 anys - 48.434
  • Entre 18 i 34 anys - 74.672
  • Entre 35 i 64 anys - 122.967
  • Entre 65 i 79 anys - 17.223
  • Més grans de 80 anys - 4.781


a nivell mundial... 785 milions de persones (15,6%) tenen algun tipus de discapacitat segons l'Enquesta Mundial de Salut realitzada per l'Organització Mundial de la Salut i el Banc Mundial l'any 2011.


I LES FAMÍLIES?

1. Factors rellevants --> estrès + conseqüències físiques, psicològiques i en la qualitat de vida.

2. El naixement d'un fill amb discapacitat intel·lectual --> canvi en la vida familiar --> afrontament d'una situació on sovint hi ha una alta necessitat de suport que normalment s'estén fins a l'edat adulta (sovint les persones amb DI viuen amb els pares)

3. Aquest suport "extra" exigeix als familiars: ​

  • Demandes físiques
  • Demandes emocionals
  • Demandes econòmiques
  • Demandes socials


Factors relacionats amb el benestar/baixos nivells d'ansietat i de depressió en els familiars: 

  • Tenir estratègies d'afrontament (resolució de problemes)
  • Acceptació
  • Optimisme
  • Esperança
  • Sentit de l'humor
  • Viure el present
  • Presa de perspectiva
  • Mindfulness i self-compassion
  • Tenir temps d'oci (per a un mateix) i esport
  • Factors socioeconòmics--> tenir una feina
  • Suport social
  • Autocura/autoamabilitat
  • Reptes i metes

Versió en castellà:

Durante mi breve paso como psicóloga en el TAC Osona (Sant Tomàs), hicimos alguna formación de D.I. Aquí os dejo una breve pincelada sobre un tema que a mí, personalmente, me parece muy interesante: la comprensión de la discapacidad desde un nuevo enfoque ... nueva manera de comprender el trastorno.

¿QUÉ ES?

Según la asociación americana de Discapacidades Intelectuales y del Desarrollo (AAIDD) ... "La DI es una discapacidad que se caracteriza por limitaciones significativas tanto en el funcionamiento intelectual como en la conducta adaptativa, expresada en habilidades adaptativas conceptuales, sociales y prácticas "(Adam-Alcocer & Giné, 2013; Navas, Verdugo & Gómez, 2008; Thompson et al., 2010).

Debe haber tres criterios diagnósticos para la clasificación de la discapacidad intelectual:

  1. Funcionamiento intelectual: Es una capacidad mental que incluye el razonar, resolver problemas, comprender ideas complejas, ... y aprender de la experiencia. Se mide a través del cociente intel • lectual también llamado CI (índice que mide la edad cronológica con la edad mental, proporcionando un índice de desarrollo intel • lectual). Por su estimación se utilizan una serie de instrumentos. El más difundido, el WAIS. En las personas diagnosticadas con DI observamos un estado particular de funcionamiento intelectual
  2. Conducta adaptativa
  3. Edad de inicio

CLASIFICACIÓN DE DISCAPACIDAD INTELECTUAL (ver foto)

La discapacidad intelectual (DI), hoy en día se clasificada como trastorno específico del desarrollo y déficit cognitivo,

TRASTORNO DEL DESARROLLO

La deficiencia de la conducta de adaptación y el funcionamiento intelectual por debajo de la media, deben manifestarse durante el periodo de desarrollo cuando el entorno físico, social y cultural donde se vive suponen una limitación sustancial para su funcionamiento.

La discapacidad intelectual es un trastorno del desarrollo y por lo tanto se origina antes de los 18 años.

CAMBIO DE PARADIGMA

Hasta hace poco, de acuerdo con Schalock (2012), la discapacidad intelectual se llamaba retraso mental, y este, iba mucho más centrado en la disfuncionalidad de la persona.

Actualmente la DI es entendida como una condición del funcionamiento multidimensional, resultado de la interacción de la persona y el ambiente, y pues, ya no se considera la discapacidad como un rasgo inamovible e invariable de la persona.

¿Qué implica este cambio? El foco de atención ya no estará en todo lo que la persona no sabe / no puede hacer sino en TODO LO QUE LA PERSONA PUEDE LLEGAR A HACER, y lo importante será saber que podemos hacer para ayudarla.

Lo que será principal ante personas con este diagnóstico es identificar todas aquellas necesidades de apoyo que necesiten a lo largo de su vida para poder tener una calidad de vida.Deixem atrás la mirada negativa, y potenciaremos todo lo que la persona SI puede hacer . Aquí los monitores tienen un papel clave !!! (Adam-Alcocer & Giné, 2013).

Hay que potenciar los puntos fuertes y apoyar a los puntos débiles !!!

NUEVO CONCEPTO: CONDUCTA ADAPTATIVA

De lo contrario, tal como se observa en la definición de la AAIDD, la conducta adaptativa pasa a ser una parte muy importante de la DI.

De acuerdo con Fuente (2004) ésta se podría definir como un constructo dinámico, influenciado por las normas culturales y las expectativas que la sociedad tiene en relación con la edad, es decir, todas aquellas habilidades que son necesarias para una buena adaptación y por el funcionamiento independientes de la persona y su responsabilidad social en comparación con el grupo normativo.

La conducta adaptativa es el conjunto de habilidades prácticas y sociales que deben aprender las personas para poder funcionar en su vida diaria

NUEVO CONCEPTO: LOS SOPORTES

Son recursos y estrategias que pueden ayudar a mejorar los resultados personales ... Actúan para disminuir las discrepancias entre la persona y las exigencias de su entorno.

  • Se deben dar primero dentro de la red natural -> después dentro de la red de "seguridad" formada por los profesionales
  • individualizados
  • Deben oferirsee forma flexible

CAUSAS (ver fotos)

PREVALENCIA

Según los datos recogidos por el IMSERSO a las Comunidades Autónomas, a finales de 2015 había en España un total de 268.633 personas con una discapacidad intel • lectual reconocida (con grado igual o superior al 33%).

Esto supone un 9% del total de personas con discapacidad reconocida en España.

De todas estas personas con

discapacidad intelectual, 154.208 son hombres (57,4%) y 114.422 mujeres (42.5%)

Por tramos de edad, estas personas se distribuyen de la siguiente manera:

  • De 0 a 17 años - 48434
  • Entre 18 y 34 años - 74672
  • Entre 35 y 64 años - 122967
  • Entre 65 y 79 años - 17.223
  • Mayores de 80 años - 4.781

A nivel mundial ... 785 millones de personas (15,6%) tienen algún tipo de discapacidad según la Encuesta Mundial de Salud realizada por la Organización Mundial de la Salud y el Banco Mundial en 2011.

Y LAS FAMILIAS?

1. Factores relevantes -> estrés + consecuencias físicas, psicológicas y en la calidad de vida.

2. El nacimiento de un hijo con discapacidad intelectual -> cambio en la vida familiar -> afrontamiento de una situación donde a menudo hay una alta necesidad de apoyo que normalmente se extiende hasta la edad adulta ( menudo las personas con DI viven con los padres)

3. Este apoyo "extra" exige a los familiares:

  • demandas físicas
  • demandas emocionales
  • demandas económicas
  • demandas sociales

Factores relacionados con el bienestar / bajos niveles de ansiedad y de depresión en los familiares:

  • Tener estrategias de afrontamiento (resolución de problemas)
  • aceptación
  • optimismo
  • esperanza
  • Sentido del humor
  • Vivir el presente
  • Toma de perspectiva
  • Mindfulness y self-compassion
  • Tener tiempo de ocio (para uno mismo) y deporte
  • Factores socioeconómicos -> tener un trabajo
  • apoyo social
  • Autocuidado / autoamabilitat
  • Retos y metas