Depressió... més enllà d'estar"trist" Depresión ... más allá de estar "triste"
Sovint, en el parlar quotidià, solem utilitzar l'expressió: "estic trist", "estic deprimit"... Però, penseu que la complexitat d'una depressió es redueix en "estar trist o tenir un mal dia"?, si és així... us invito a llegir aquest article perquè de ben segur us adonareu que estàveu equivocats!
Segons el "Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals" (DSM-5), es tracta d'un trastorn amb una alta prevalença en població d'entre 18 i 29 anys (segons refereix, aquesta és tres vegades més elevada que en els pacients de >60 anys), sent juntament amb el trastorn de fòbia específica, la distímia i el TUS d'alcohol, un dels trastorns més freqüents segons el projecte d'ESEMeD- Espanya (Haro et al., 2006). Altrament, d'acord amb el DSM-5 és un trastorn més present en les dones (1,5-3 vegades més que en els homes), que normalment s'inicia als volts de l'adolescència, i a més, segons Otte et al. (2016) afecta a 1 de cada 6 adults al llarg de la seva vida. Finalment, segons l'OMS és un trastorn mental molt freqüent que afecta aproximadament 300 milions de persones al món (Organización Mundial de la Salud,2020).
El trastorn de Depressió Major, d'ara endavant TDM, es troba classificat dins dels Trastorns Depressius" que són aquell conjunt de trastorns caracteritzats per una desregulació disruptiva de l'estat d'ànim, amb presència dels següents símptomes: estat d'ànim baix, sentiments de buidor, irritabilitat, possible deteriorament cognitiu que pot afectar en la funcionalitat de l'individu. Altrament, Belmaker i Agam (2008), afegeixen que poden aparèixer alteracions del son, de la gana o del desig sexual, pèrdua de la capacitat d'experimentar plaer, plors, pensaments suïcides i alentiment de la parla i de la motricitat. Concretament, el TDM, segons aquest mateix manual, està caracteritzat per episodis d'almenys dues setmanes, que impliquen canvis en diferents àrees: afecte, cognició i funcions neurovegetatives (DSM-5, 2014) i també una disminució significativa en l'àrea d'interessos personals (Otte et al., 2016).
Segons els estudis realitzats per Otte et al. (2016) no hi ha una causa específica per desenvolupar un TDM, sinó que es tracta d'una etiologia multifactorial. Segons Belmaker i Agam (2008),la depressió és un trastorn molt heterogeni, que presenta un curs molt variable i no hi ha un únic mecanisme establert. Aquests autors, en concret, ens parlen de diverses possibles causes que poden originar aquest trastorn: factors genètics, l'estrès i factors psicosocials.
Altres estudis també ens parlen de diferències de sexe quant a presentació de símptomes. Segons Gonzalez, Rodríguez, García, Prieto i Saiz-Ruiz (2009), una de les diferències claus entre homes i dones, és que aquestes últimes presenten símptomes somàtics amb més freqüència, i com a conseqüència, la seva qualitat de vida sol disminuir més significativament, ja que segons l'estudi aquesta qualitat es veia més alterada.
D'altra banda, quan a consulta ens trobem a persones amb diagnòstic de TDM, és molt important preguntar i tenir en compte el factor "suïcidi". D'acord amb Corona, Hernández i García (2016), el suïcidi és un problema universal (que es pot trobar en totes les edats, cultures, sexes,...) i que pot tenir diverses causes.
Consulteu --> Perquè tenim por a pronunciar la paraula "suïcidi"? ¿Porque tenemos miedo a pronunciar la palabra "suicidio"?... Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS,2019), gairebé unes 800.000 persones es suïciden cada any, i que de temptatives encara ni ha moltes més. Segons expliquen, és la 3a causa de mort pels joves d'entre 15 i 19 anys. Altrament, d'acord amb l'estudi de Navarro (2017), existeixen diferències de sexe quan el "modus operandi" de suïcidi entre aquests joves. Segons aquest estudi, el sexe masculí tendeix a utilitzar armes de foc (a més d'altres mètodes com penjar-se, etc.) i les noies tendeixen a utilitzar la sobreingesta medicamentosa o d'altres substàncies. Altrament, els autors també ens parlen de factors que augmenten la letalitat del mètode. Segons, Gaviria, Morales, Acosta, Valencia i Jaramillo (2009), aquests factors són: viure sol, tenir antecedents d'intents de suïcidi i presentar alguna dependència a la nicotina i/o a altres substàncies psicoactives (menys l'alcohol).
Per avaluar la depressió, existeixen diferents instruments d'avaluació. En primer lloc, el Manual de Diagnòstic DSM-5, ens ofereix un conjunt de criteris i símptomes (requisit diagnòstics) que ens poden servir durant una entrevista clínica (eina per excel·lència) durant el diagnòstic. Durant aquesta entrevista de diagnòstic, és important valorar: tipus d'episodi, recolzament psicosocial i relacions interpersonals, funcionalitat de la persona, risc de suïcidi, entre d'altres. Com ja hem dit, és important valorar el risc de suïcidi, ja que segons el que s'ha vist, tant en els estudis com en la realitat clínica, va molt associat als trastorns mentals i concretament a la depressió. Per avaluar el suïcidi, caldria avaluar, entre d'altres coses: la presència d'intents de suïcidi previs, mètode utilitzat, existència de planificació, existència d'abús de substàncies, "frens" psicosocials i antecedents de suïcidi en l'entorn immediat de la persona. A més, seria interessant acompanyar aquesta valoració de l'entrevista amb altres instruments d'avaluació com: Inventari de Depressió de Beck (BDI i la Hamilton Rating Scale for Depression (HRSD), entre d'altres.
Finalment, la a intervenció de la depressió és multidisciplinari: psicològica i farmacològica, entre d'altres. D'acord amb el que refereix l'OMS (Organización Mundial de la Salud,2020), el tractament psicològic aniria en la línia de l'activació conductual, teràpia cognitiu-conductual i psicoteràpia individual i/o grupal. D'altra banda, la intervenció farmacològica seria a partir de medicaments antidepressius com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) o bé els antidepressius tricíclics. Segon l'OMS, els antidepressius no haurien de ser el tractament escollit en casos de depressió lleu, sinó només en aquells casos de depressió moderada i/o greu on realment fossin necessaris. Finalment, afegeix que els tractaments psicosocials també poden ser eficaços en cas de depressió lleu.
Versión en castellano:
A menudo, en el hablar cotidiano, solemos utilizar la expresión: "estoy triste", "estoy deprimido" ... Pero, piensa ud. que la complejidad de una depresión se reduce en "estar triste o tener un mal día" ?, si es así ... le invito a leer este artículo porque seguramente se dará cuenta de que estaba equivocado!
Según el "Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales" (DSM-5), se trata de un trastorno con una alta prevalencia en población de entre 18 y 29 años (según refiere, ésta es tres veces más elevada que en los pacientes de> 60 años), siendo junto con el trastorno de fobia específica, la distimia y el TUS de alcohol, uno de los trastornos más frecuentes según el proyecto de ESEMeD- España (Haro et al., 2006). De acuerdo con el DSM-5 es un trastorno más presente en las mujeres (1,5-3 veces más que en los hombres), que normalmente se inicia en los alrededores de la adolescencia, y además, según Otte et al. (2016) afecta a 1 de cada 6 adultos a lo largo de su vida. Finalmente, según la OMS es un trastorno mental muy frecuente que afecta aproximadamente 300 millones de personas en el mundo (Organización Mundial de la Salud, 2020).
El trastorno de Depresión Mayor, en adelante TDM, se encuentra clasificado dentro de los Trastornos Depresivos "que son aquel conjunto de trastornos caracterizados por una desregulación del estado de ánimo, con presencia de los siguientes síntomas: estado de ánimo bajo , sentimientos de vacío, irritabilidad, posible deterioro cognitivo que puede afectar en la funcionalidad del individuo. Belmaker y Agam (2008), añaden que pueden aparecer alteraciones del sueño, del apetito o del deseo sexual, pérdida de la capacidad de experimentar placer, llantos, pensamientos suicidas y ralentización del habla y de la motricidad. Concretamente, el TDM, según este mismo manual, está caracterizado por episodios de al menos dos semanas, que implican cambios en diferentes áreas: afecto, cognición y funciones neurovegetativas (DSM-5, 2014) y también una disminución significativa en el área de intereses personales (Otte et al., 2016).
Según los estudios realizados por Otte et al. (2016) no hay una causa específica para desarrollar un TDM, sino que se trata de una etiología multifactorial. Según Belmaker y Agam (2008), la depresión es un trastorno muy heterogéneo, que presenta un curso muy variable y no hay un único mecanismo establecido. Estos autores, en concreto, nos hablan de varias posibles causas que pueden originar este trastorno: factores genéticos, el estrés y factores psicosociales.
Otros estudios también nos hablan de diferencias de sexo en cuanto a presentación de síntomas. Según Gonzalez, Rodríguez, García, Prieto y Saiz-Ruiz (2009), una de las diferencias claves entre hombres y mujeres, es que estas últimas presentan síntomas somáticos con más frecuencia, y como consecuencia, su calidad de vida suele disminuir más significativamente, ya que según el estudio esta calidad se veía más alterada.
Por otra parte, cuando a consulta nos encontramos a personas con diagnóstico de TDM, es muy importante preguntar y tener en cuenta el factor "suicidio". De acuerdo con Corona, Hernández y García (2016), el suicidio es un problema universal (que se puede encontrar en todas las edades, culturas, sexos, ...) y que puede tener varias causas.
Consulte -> Perquè tenim por a pronunciar la paraula "suïcidi"? ¿Porque tenemos miedo a pronunciar la palabra "suicidio"? ... Según la Organización Mundial de la Salud (OMS, 2019), casi unas 800.000 personas se suicidan cada año, y que de tentativas todavía ni muchas más. Según explican, es la 3ª causa de muerte para los jóvenes de entre 15 y 19 años. De lo contrario, de acuerdo con el estudio de Navarro (2017), existen diferencias de sexo cuando el "modus operandi" de suicidio entre estos jóvenes. Según este estudio, el sexo masculino tiende a utilizar armas de fuego (además de otros métodos como colgarse, etc.) y las chicas tienden a utilizar la sobreingesta medicamentosa o de otras sustancias. De lo contrario, los autores también nos hablan de factores que aumentan la letalidad del método. Según, Gaviria, Morales, Acosta, Valencia y Jaramillo (2009), estos factores son: vivir solo, tener antecedentes de intentos de suicidio y presentar alguna dependencia a la nicotina y / o a otras sustancias psicoactivas (menos el alcohol).
Para evaluar la depresión, existen diferentes instrumentos de evaluación. En primer lugar, el Manual de Diagnóstico DSM-5, nos ofrece un conjunto de criterios y síntomas (requisito diagnósticos) que nos pueden servir durante una entrevista clínica (herramienta por excelencia) durante el diagnóstico. Durante esta entrevista de diagnóstico, es importante valorar: tipo de episodio, apoyo psicosocial y relaciones interpersonales, funcionalidad de la persona, riesgo de suicidio, entre otros. Como ya hemos dicho, es importante valorar el riesgo de suicidio, ya que según lo visto, tanto en los estudios como en la realidad clínica, va muy asociado a los trastornos mentales y concretamente a la depresión. Para evaluar el suicidio, habría que evaluar, entre otras cosas: la presencia de intentos de suicidio previos, método utilizado, existencia de planificación, existencia de abuso de sustancias, "frenos" psicosociales y antecedentes de suicidio en el entorno inmediato de la persona. Además, sería interesante acompañar esta valoración de la entrevista con otros instrumentos de evaluación como: Inventario de Depresión de Beck (BDI y la Hamilton Rating Scale for Depression (HRSD), entre otros.
Finalmente, la intervención de la depresión es multidisciplinar: psicológica y farmacológica, entre otros. De acuerdo con lo que refiere la OMS (Organización Mundial de la Salud, 2020), el tratamiento psicológico iría en la línea de la activación conductual, terapia cognitivo-conductual y psicoterapia individual y / o grupal. Por otra parte, la intervención farmacológica sería a partir de medicamentos antidepresivos como los inhibidores selectivos de la recaptación de serotonina (ISRS) o bien los antidepresivos tricíclicos. Según la OMS, los antidepresivos no deberían ser el tratamiento elegido en casos de depresión leve, sino sólo en aquellos casos de depresión moderada y / o grave donde realmente fueran necesarios. Finalmente, añade que los tratamientos psicosociales también pueden ser eficaces en caso de depresión leve.